07 Mar 2015

Encara que no us agradi Crumb o ni tants sols el coneixeu, aquest és un extraordinari documental que paga la pena veure...

Crumb és un documental de 1994 sobre l'artista del còmic underground Robert Crumb i la seva família, dirigit per Terry Zwigoff i coproduït per Lynn O'Donnell i David Lynch (sí, el mateix); una pel·lícula sobre les experiències i personatges -literalment i en tots els sentits- de la família Crumb, particularment els seus germans, Maxon i Charles, la seva dona i els seus fills (les seves germanes van refusar de participar-hi).

Crumb és el creador de personatges que han esdevingut icones de la contracultura, com Mr. Natural, el Gat Fritz, flakey Foont, Shuman the Human, Mr. Natural, o Angelfood McSpade, els quals "senten el fàstic de la gran ciutat; són els subjectes a reprimir o exterminar perquè no participen de la manera de vida nord-americà"; viuen i exhibeixen sense vergonya ni pudor "la pertorbadora idea que cal gaudir de la vida i rebutjar totes les imposicions". Destacables també d'altres obres com les pseudobiografies de personatges contraculturals com Philip K. Dick, Kafka, Burroughs, Bukowski o el propi Jesucrist. O les seves ocurrents i recurrents fixacions amb les dones fortes, veritables amazones -com la seua pròpia dona-, en contraposició a la seva esquifida constitució (que ni l'espanyola).

Nou anys, ni més ni menys tardà Zwigoff en realitzar el documental, durant els quals sobrevisqué amb 200 euros mensuals i "un mal d'esquena tan intens que vaig passar-me tres anys amb una arma carregada al costat del coixí del llit, tractant d'aplegar el valor de matar-me ".

El primer cop que la vaig veure em vingué immediatament al cap "El desencanto", "Veinte años después" i en general tota la família Panero, les circumstàncies peculiars, personals i particulars d'una nissaga maleïda... Pel·lícula que com aquesta, considero del gènere de TERROR, més enllà de la malaltia anomenada Literatura d'aquesta, família i pel·lícula, o la malaltia mental en si mateixa.

Sobta comprovar -per a qui ja coneixia amb anterioritat el seu treball- com Robert és el més "normal" (amb perdó) de la família Crumb... Com probablement el còmic hagi estat el mecanisme per canalitzar la pròpia "malaltia", raresa, desitjos, fetitxos, marranades, fílies, fòbies, excentricitats... L'art -perquè el bon còmic és art- com a via d'escapament, mitjançant l'expressió i concreció dels propis fantasmes; per a gaudi general i com a fugida de la bogeria, o manera de conviure-hi acceptablement... A diferència de, per exemple el seu malaurat germà Charles, veritablement esgarrifador, la persona de la família amb més talent -en paraules del propi Robert Crumb-... Com quan a "Veinte años después" te n'adones que el veritable geni de la família Panero fou Michi... amb una sinceritat extrema i feridora, una lucidesa estremidora -ja en els seus darrers dies, o potser precisament per això- que posa literalment el "gallina de piel".

Per aquí i aquí, una gran part dels seus comics. A sota, el documental on-line, vose i hd. Què més voleu?

Veure documental (VOSE HD)