22 Mar 2015
Les sèries, especialment les costumistes, aquelles que solen embotir-nos als migdies de postre, acostumen a posseir un tuf, ferum moralista que tira enrere, amb una segona intenció declaradament instructora, exemplaritzant... D'un extrem a l'altre, passàrem a una immoralitat encisadora: només cal recordar l'excepcional i transgressora Nissaga de poder... Fou una pluja, perdó època daurada a TV3 on la llibertat no s'aturava davant res, institució, norma, moral... Incestos, bastards, còpules, violència, segrests, parricidis, suïcidis, profanacions, tortures, assassinats... que ni l'antic testament els Montsolís, especialment na Eulàlia, que entre moltes perles s'allitava amb son germà i tingueren un fill plegats, va assassinar al seu cosí i amant... per acabar suïcidant-se conjuntament amb el seu company... Porres de morts van arribar a organitzar-se i tot, en aquell magnífic programa que era Malalts de tele...



I què dir d'en Salvador Borés a Laberint d'ombres?, al que el doctor Stone podria dedicar un capítol sencer de "Perfil de un psicópata"... Nivell 22 de maldat... Fent recompte va matar a més de trenta persones, un gos i un parell de periquitos...



La Riera en canvi castiga al dolent o el premia amb segones intencions, tortura la virtut per rescabalar-la a la pròrroga, amb la típica figura d'El Dolent de la pel·lícula que ineludible i finalment és derrotat tràgicament... a més d'estar farcit de personatges francament menyspreables...

- Però ja passa a moltes sèries no?

No en tal grau i "miserabilitat" tant generalitzada, sinó unànime, essent la mediocritat norma... Els més corruptes són els jutges, els menys professionals i reveladors de secrets els advocats, els més hipòcrites i malvats els "de missa" (tela amb els Flequer), els més fastigosos els bons, els més estimats els més odiosos, els més bons els vençuts (el personatge d'en Lluís n'és certament el més elaborat i "verídic", creïble si més no; li tinc especial -sinó exclusiu- afecte)... Afegim, que no faltin, quotes de gais, lesbianes, assassins, immigrants, capellans, periodistes, corruptes, putes, webmàsters i dissenyadors gràfics, frikis, ties bones, una dosi cronometrada, vergonyosa i periòdica de sexe al rebost ... Fan els guions amb algun manual desfasat i defectuós??? Intentant ser "representatius" han construït un collage digne d'estudi, un estrany mosaic de petits monstres, mostruari d'aupa... Estan fotent una puta paròdia esbiaixada i estadística de la realitat, certament penosa... que, i vet aquí aquesta és la qüestió, pretenen vendre-nos-la com a quotidianitat, reflex de l'ordinària bogeria i costum catalans.

( I sí, estem bojos els catalans, però no som pas idiotes. O sí: per alguna cosa portem 302 anys fent l'imbècil)

A les grans sèries els personatges esdevenen HUMANS... amb els seus defectes i virtuts, triomfant o fracassant arbitràriament, com la vida mateixa al cap i a la fi, puta com és ella... Amb cert biaix cap a un món sàdic, tot s'ha de dir, perquè així n'és, per a què enganyar-nos, no lo he inventado yo...


A La Riera en canvi TOTS són uns MERDES... Merdes seques de la pitjor espècie, en tot allò que odio, revestits d'una acurada i curiosa selecció d'apel·latius digne d'estudi... Farsants, hipòcrites, pusil·lànimes, veletes, falsos, engreïts, malcriats, fills de puta, caps de suro, repelents, pijoteres, border-lines, cantamanyanes, immadurs, adolescents estúpids, nens de papà passats ja els quaranta, de casa bona, sense gràcia, interessats, egoistes, mediocres... Visquent a unes upper cases que ni els dirigents d'ICV i d'una decoració di-vi-na de la muerte, d'un pseudo-progressisme carca que ho flipes, cuinant i menjant pijotades pretensioses, dinant i sopant CADA DIA fora, o dins restaurants homeopàtics dels que surts demanant una bossa de patates perquè acabes amb gana, estudiant a l'estranger a escoles privades com qualsevol fill de veí català, muntant-li al nen i la nena un estrambòtic restaurant molecular de luxe, vés té un caprici... Ja podrien donar tots els menjars i beures i pastetes del te que deixen sempre a mitges al Banc d'Aliments...

De fet, la sèrie, de producció i qualitat tècnica impecable i alguns moments excepcionals (que són excepció) sorprenentment bons (les escenes d'en Lluís amb sa mare, per exemple), la salva en Claudi, nomes ell... i potser la figura d'en Tito (magnífiques escenes també quan era company del capellà, vaja un altre...). Bona troballa la d'aquest "elemento"... Fins i tot diria que els seus propis personatges són mèrit, de si mateixos!, segur hi ha molt d'ells en la seva construcció i desenvolupament; em refereixo a part de la seua pròpia personalitat duta a l'extrem. Només cal escoltar fora d'escena a aquest dos cracks per adonar-se'n que hi ha molt d'ells en els seus personatges...

I a la resta? muerte al proper capítol. Massiva. Gratuïta. Devastadora.

A voltes és un truc, recurs per enganxar l'espectador, em dic... Deu ser això... I vés per on que amb mi -més enllà, o precisament a propòsit d'aquest interès antropòleg-socio-psicopatològic- ho aconsegueix...

Com a hater.

- Ja ho veig ja...

Perquè poca broma: això ho veu mig país cada dia...

I dinant.

- Però tu deus ser l'únic que s'ho mira des d'aquest punt de vista...

Vés potser sí...

I ara, ja ho veureu, vindrà la redempció de na Lídia -l'altra dolenta oficial de la sèrie- després d'un desengany amorós amb el xulo putes de l'Omar... Precísament per la seua madrastra, la santeta i tòxica, l'estúpida i lleugera de cascos de la Carme... L'epítom de la mediocritat i vulgaritat humana imperant en els personatges de la sèrie.

No sé fins a quin punt més que explorar, s'explota el sadisme de l'espectador amb allò que se'ns mostra, les malaltisses i humanes ganes de veure patir l'altre; la seva humiliació i misèries... Nissaga era insana però al meu parer tràgica i ben construïda. Congruent. La Riera en canvi és completament vergonyant...

Per tot plegat, per favor, demano... Que en Salvador Borés faci un cameo com Déu mana a La Riera i ens deslliuri un poc de tal colla... Una aparició puntual... res, una setmaneta només, i faci NETEJA d'aquesta GENTUSSA. Cali foc a les seues upper cases, es pixi sobre els seus mobles de disseny, destrossi les seues cuines de revista, es cagui dins els plats macrobiòtics maridats amb pixum... De pas, que es folli a la Nora i li faci un bombo, per a que calli una estona.



I Maribel, no saps com t'entenem noia, quan agafes la moto i fots el camp sense mirar enrere... Però a qui se li acut enredar-se amb algú com en Sergi?, de veres, la persona més cantamanyanes, cagamandúrries, repelent i pusil·lànime del món... I a on?... Doncs a qualsevol lloc!, però fora d'aquesta galàxia, que deia el malaurat capità Spooke.



En definitiva, dilluns, a fer guàrdia per odiar fort a La Riera. Perquè tots plegats: PODEM. O algo. Jo què sé. Collonades.