19 Apr 2015
Produïts entre 1956 i 1964, els especials de televisió The Bell Telephone Science Hour anticipen l'extravagància literària de The Muppet Show i l'entusiasme científic de Cosmos. La sorpresa en aquest cas ha estat descobrir que algun capítol fou dirigit ni més ni menys que per Frank Capra. Així a L'estrany cas dels Raigs Còsmics Capra allista sobre les humanitats recorrent a tres encantadors ninots que representen Edgar Allan Poe, Charles Dickens i Fyodor Dostoievski.



La sèrie es feu molt popular com a eina d'ensenyament de la ciència, malgrat algunes asseveracions acientífiques i mancades de rigor, que el temps (com sempre) s'ha encarregat de posar en el seu lloc. També criden l'atenció alguns aspectes com les expectatives al voltant de l'energia solar o la possibilitat d'un canvi climàtic antropogènic... Què pensarien ara, 55 anys després, veient que hom encara nega el canvi climàtic, o que, per exemple a l'Estat espanyol, es perseguiria i penalitzaria l'ús privat de l'energia solar...



Juntament amb algunes rareses distòpiques -allò de posat en el pitjor dels escenaris futurs per a que en puguem tenir algun, de futur, canviant els mals hàbits presents-, la sèrie també conté una bona quantitat de proselitisme cristià explícit, precisament de la mà de Capra. De fet aquesta fou una de les condicions que sol·licità per acceptar l'encàrrec.

Si faig una pel·lícula de ciència, he de dir que la investigació científica és només una altra expressió de l'Esperit Sant ... us diré que la ciència, en essència, és només una altra faceta de la recerca de l'home per Déu.

TELA.

A vegades el punt de vista religiós és portat a extrems, com en el primer episodi, Nostre Senyor Sol, que comença amb una cita de Salms i exhorta als espectadors a "que s'atreveixen a qüestionar la relació causal entre l'energia solar i la divinitat". Però bé, també els jipis saluden al sol. Quan te'ls trobes a l'ascensor ni pio, sinó és que agafen el del cantó per no coincidir amb ningú.

En defninitiva, ciència i religió no solen casar gaire, sinó és que en moltes ocasions devenen enemics íntims.



Font: OpenCulture