03 May 2015

Cure for Pain: The Mark Sandman Story | MORPHINE

Potser no feren res nou, no eren res diferent... Però ho feren tant i tan bé, tot allò que feien amb una simplicitat, classe, elegància, desvergonyiment i honestedat absolutes... Un grup de rock, tant contundent com la més contundent banda de rock, i sense guitarres? Un trio de jazz amb la contundència d'una banda de rock? De soul i blues amb veu de jazz i registres rockers?... Un saxo (o dos, simultàniament!) industrial -tremend Dana Colley, saxo baríton, baix, soprano, tenor- i un baix abassegador amb dues cordes (i habitualment tensades per produir la mateixa i ressonant nota) tant sols?...

Els Morphine abraçaven desvergonyidament i amb tota naturalitat gèneres diversos i simultàniament, sense caure mai en el poti-poti impostat d'aquells que mesclen estils pretenent ser originals. Normal que esdevinguessin, encara ara, una banda de culte.

I què dir de les lletres de Sandman... Dels millors escriptors de cançons del segle XX, no tinc el menor dubte. I INTERPRET: El "profund, despreocupat i relaxat xiuxiueig" de la seua veu i registres personals, que en digué la crítica.

Setze anys han transcorregut ja des de la mort d'un atac de cor de qui fou el seu líder, el baixista i cantant, Mark Sandman, en ple concert al festival Nel Nome al Giardini del Príncep a Palestrina, a prop de Roma, el 03 de juliol de 1999. "Cure for Pain: The Mark Sandman Story" és un documental de 2011 que examina la vida i obra de l'enigmàtic Sandman, a través d'imatges d'arxiu i entrevistes a familiars, amics i contemporanis, posant de relleu la curta però intensa i rica història d'un artista que va deixar una empremta indeleble com un dels músics més distintius de la seva generació.




Meeting People Is Easy | RADIOHEAD

“Meeting People Is Easy” és un documental amb registre experimental i format de videoclip, diguem-ne videoart doncs, que relata l'etapa creativa dels Radiohead al cim de la seua obra, pels volts de juny del 97, i que fructificà en l'"Ok Computer", el seu tercer àlbum d'estudi i un dels treballs més emblemàtics del rock alternatiu contemporani, amb joies com ‘Paranoid Android’, ‘No Surprises’ o la llegendària ‘Karma Police’.

La sensació d'angoixa que transmet la barreja de sons, imatges, articles i fotografies de la peça ens permet, en els moments de major genialitat, una experiència en primera persona d'allò que és una gira d'una banda de rock. Allò que comença essent un documental habitual sobre el Tour d'una banda, deriva en una peça experimental narrada des del punt de vista d'un dels seus membres, Thom Yorke. L'estat d'esgotament del cantant s'evidencia en la seva incapacitat per gravar una sola frase promocional al Japó o en la seva angoixa durant el rodatge del videoclip de "No Surprises", un pla fix de Yorke dins d'un casc que progressivament s'omple d'aigua fins que sembla arribar a ofegar-lo, com va assenyalar un crític, una "bona metàfora del que li està passant a la vida real"...





I Put The Spell on Me | SCREAMIN' JAY HAWKINS

M'explicaren que un dia, en un dels seus concerts, l'inquietant i enorme Screamin vestit d'impecable vestit blanc, va sortir a cantar amb un mico en braços ... fins que al pobre animalò, potser de la impressió o una mala tarda (la té qualsevol), el va agafar una diarrea d'espant... El que no em va fer tanta gràcia va ser allò del taüt en flames i la calavera empalada del seu amic ... que en pau descansi doncs, ja que la seva crani no ho va fer.

Screamin va néixer un 18 de juliol del 29 a Cleveland ... i de rebot: Per raons desconegudes, van clavar una pallissa a la seva mare i la van muntar en un autobús amb aquell destí, on va arribar just a temps de parir i ingressar al seu fill en un orfenat, sent posteriorment acollit als 18 mesos per uns indis Peus Negres. La seva mare adoptiva tenia un munt de fills, cadascun d'un pare diferent, fins al punt que el mateix Hawkins dubtava del nombre de germans que tenia ... Seguint doncs la tradició familiar, Screamin es va casar 6 vegades i va tenir 57 fills fora de seus matrimonis ... Així, una de les seves últimes voluntats abans de morir d'obstrucció intestinal -segurament bramant els esfereïdors crits del Constipation Blues, va ser el veure o si més no localitzar aquests fills perduts, tasca en la qual caminen encara embrancats amics i familiars ... Genial Screamin! ... I Put the Spell on You és del millor ... Les versions d'Eric Burdon, Diamanda Galas i Marilyn Manson també molt recomanables, sí senyor...

Així que res millor que gaudir d'aquesta joia documental que és "I put the Spell on me". Triandafyllidis, el director, va comptar amb la col·laboració d'alguns amics de Jay: Jim Jarmusch, Bo Diddley, Eric Burdon (The Animals), Rudi Protrudi, Diamanda Galas, Arthur Brown, Andre Williams... Casi nah.





A Skin Too Few: The Days of Nick Drake | NICK DRAKE

Nick Drake va morir el 1974 a l'edat de 26 anys, un altre dels Genis musicals desapareguts massa joves i en plena plenitud -valgui la redundància- artística. Però la seva breu vida i gran obra ha tingut un impacte durador i profund. A Skin Too Few: The Days of Nick Drake és un inoblidable homenatge a Drake i la seva música; prenent a sa germana Gabrielle com a fil conductor, el documental ens obre les portes de la família Drake, per exemple la influència que la seua mare, poetessa i músic, tingué sobre la seua obra. Tot plegat sota la direcció d'en Jeroen Berkven.

Gaudiu d'aquesta petita joia, d'aquest poema simfònic de 48 minuts, preferentment en bona companyia (ni que sia un bon Costers del Segre).





20,000 Days on Earth | NICK CAVE

Drama i realitat es combinen en 24 hores fictícies en la vida del músic i escriptor Nick Cave. Íntim i excepcional retrat del procés artístic, la pel·lícula examina allò que ens fa ser el que som i celebra el poder transformador de l'esperit creatiu.





Kurt Cobain: Montage of Heck | NIRVANA





INDEPENDENTES

Independientes és una pel·lícula documental que resumeix els vint anys de vida del moviment indie a l'Estat espanyol. Amb entrevistes a Julio Ruiz, Los Planetas, Sr. Chinarro, Nacho Vegas, Los Enemigos, Lagartija Nick, Maga i Lori Meyers, la història narra el naixement i el desenvolupament de la cultura musical independent a l'Estat, des del canvi generacional sofert entre els últims anys vuitanta i els primers noranta fins a dia d'avui, en què molts grups indies gaudeixen d'una fama i una popularitat impensables en aquells moments... Bona o mala senyal, qui sap. Moltes absències notables i significatives, tot i que cal tenir en compte que es tracta de la visió estrictament personal del mític Julio Ruiz. Haver-ne fet un detall exhaustiu hagués convertit en brasa a el que és un agradable i entranyable reportatge o documentalet. Se li perdona doncs.