30 May 2015

Quelcom que valgui la penar mirar
Tot i a risc de perdre-hi els ulls

Leopoldo María Panero

Su necesidad es tan grande que acabas envuelto en ella; esta necesidad es tan enorme que te das cuenta de que en realidad puedes controlarla, y lo sabes porque lo has hecho antes.

Bret Easton Ellis

¿A quina alçada comences a desitjar llançar-te al buit? ... És fàcil, un peu, ara l'altre...

Si el vertigen és en realitat el desig de caure, l'addicció serà doncs el vici de necessitar, de beure set, de no tenir un prou; o de voler més, sempre més per sempre més sempre...

No parlo d'addicció o vici com a necessitats, de necessitar vici habitual i regularment, sinó de ser addicte a la necessitat, estar viciat per ella: la necessitat en si com a dosis.
Voler un vici que ens obligui, una addicció que ens triï, ens seleccioni especial, una calma que abasti tota la teva ànsia, i que ens converteixi en submisos voluntària, plàcidament ...
Unes ganes inconcretes motivades per un anhel desconegut i que ens crida des d'algun lloc ... ¿Nosaltres mateixos? ...
Escollim, cadascú creu triar-ne el seu, cap a on anar, en quin sentit i on caure, on fixar la seva mirada obsessiva, amb què perdre o intentar guanyar, sense saber ben be del cert què ...
Però s'equivoca, ens equivoquem, ja que això és qui ens crida i ens atrau , qui venç o perd, per seguir estant aquí, continuar fent-se necessària, l'addicció a la necessitat ... i posar-li un nom no ho farà més comprensible o menys evitable... plaent depèn; molt sovint tampoc, en comptats moments massa...

Sempre saps el que no és prou, de vegades el que és suficient; però mai, mai, saps el que és massa fins que no saps el que és més que prou.

Necessitar a algú que no ens necessiti, necessitar quelcom que no ens consumeixi el desig, sinó que el mantingui intacte, o incrementi precisament donant-nos , apaivagant en un instant aquest insaciable ànsia de voler, però no allò que el motiva; donant-li ales a la vegada, o tot el que crema vola ...

Voluntat en definitiva, no sé si d'autodestrucció a d'un amor per alguna cosa prou ardent com per refredar tota la teva ànima.

I no tenir ja mai ganes d'agafar res més, de desitjar una altra cosa, d'aferrar-se enlloc, a res ni a ningú. D'una i definitiva vegada per totes.

Aquesta és la meva necessitat ... i jo la seva.

Perquè menys seria massa.



Vaig descobrir fa temps a RECOIL amb l'emotiva i tensa "Vertigen", extraordinària lletra i cançó del projecte paral·lel en solitari d'Allan Wilder (excomponent dels Depeche Mode); cançó "narrada" de manera fascinant i exquisida per Rosa Torrás (sobre unes inquietants veus de Diamanda Galas), una fan catalana que va respondre a la petició de Wilder sol·licitant a la gent textos i enregistraments en la seva llengua nativa.

La cançó pertany a "Liquid", treball conceptual (que requereix de vàries escoltes) basat en els últims pensaments d'un aviador abans d'estavellar-se... Experimentació sonora fora de tot gènere, bases inquietants, fosques, obsessives i hipnòtiques; complexes, creixents i denses orquestracions amanides amb recursius sons industrials, efectes orgànics i naturals cinematogràficament narrats; desesperats, bells i desolats textos; les (escollides) veus entreteixeixen i encaixen a la perfecció en aquesta complexa textura com un instrument addicional més. La banda sonora perfecta d'una pel·lícula (sense final feliç) encara per fer.