12 Jun 2015
Ja és casualitat... Fa poques dates vaig fer un fotovídeomuntatge: Lee Maldito Lee, i Christoper va i me la palma... Ja té collons matar un vampir... En definitiva, veurem ara com l'enterren, tinc curiositat... Us recomano per cert, i fefaentment (volia i havia de dir fefaentment avui) un llibre sobre en Bela Lugosi, biografía de una metamorfosis (és curtet, no sigueu mantes i feu-me cas, cony).



Ara PER FI ja descansa el vampir de vampirs.

D'entre les moltes rareses de Lee, trobem un estrany documental de Pere Portabella, que es podia encasellar com el primer MAKING OF de la història del cinema. Tot allò que passa darrere de la filmació de "El Comte Dràcula" de Jess Franco. [ Via ‏@manuel_huerga ]



Però aquí no acaba la cosa... Ahir vaig recuperar alguns dels meus discos fetitxe, Free Jazz: A Collective Improvisation, Something Else!!!, Tomorrow is the question i The Shape of Jazz to Come, d'Ornette Coleman, pel que sento devoció... Recuperar les cintes cassette no originals on tenia gravats tots quatre, vull dir. Em feia gràcia tenir físicament aquelles cintes que tantes i tantes voltes va donar al meu walkman, a la cadena musical, a la doble pletina, al radiocassette del meu primer cotxe, un Supercinco Oasis (com petava el filldeputa) de tercera mà.



Total que pam, també me la palma el tio...





D'entre l'extraordinari, en particular una peça, Lonely Woman, molt especial... La peça que obre el The Shape of Jazz to Come. I la versió que en fa Paul Motian, excepcional, sempre m'esgarrifo en sentir-la:



Resumint, que potser millor no m'enrecordi especialment i perquè sí, de ningú en especial (que m'importi o estimi) i em vingui al cap (què ens duu a aquesta particular associació de neurones i casual record?) ... o potser que ho faci d'alguns altres (fills de puta). S'accepten peticions. Que l'atzar ja s'en-CARREGARÀ de la resta.