30 Mar 2016
Recordo una entrevista en que Joan Massagué ho explicava (i quantes vegades ens han explica't l'inacceptable; perquè no volem entendre el que no podem acceptar) però des del punt de vista... de la pròpia malaltia! (com ho faria Cronenberg). Parlava de l'increïble repte i dificultat que suposa la metàstasi per a les cèl·lules tumorals. Les milers que no arriben, i l'exitosa supervivent...

Les probabilitats són baixíssimes, i no obstant això succeeix. És una bona demostració de pensament vertical, o simplement d'empatia, el més difícil, ni que sia amb la malaltia, per comprendre-la i poder-hi combatre-la.




I hom encara creu en estadístiques, protocols, esperances... En quantificar-les estadísticament vull dir, com si això ens reportés un tant per cent de tranquil·litat.

Ja pots estar el 99'99999% tritranquil confiant-hi. Que l'esperança de viure un no-viure pensant-hi en tot allò que pot passar és del 100%. Per tant l'estàs cagant i patint pel 99'99999% restant en que ha estat treballant la teua imaginació, sempre predisposada a recrear el pitjor. Potser és aquest instint de supervivència allò que et mata, o amarga la vida amb els seus apriorismes.

I ei, que si l'encertes ja em diràs quin és el premi; que jo et diré el seu cost.

Ridícul. Absurd. Estúpid. Irracional. Inútil. Estèril. Improductiu. Ineficaç. Sense efecte. Més que sobre tu. I no pas per a bé.

Aleshores?

Quelcom concret angoixa, com inconcret genera ansietat. Per definició, i si no vull els drets d'autor i royalties. Creative Comons a la mierda: que necessito una aspiradora nova.

I de fet, com una pistola sota el coixí alleujava l'ansietat de Roorda, és el propi fet de ser conscients de l'arbitrarietat dels fets, perpetrant calladament contra un; d'aquesta fixació i dependència vers l'atzar; de l'estupidesa i sense sentit de preocupar-se'n i preocupar-nos de tot plegat, i de cada cosa concreta, fet, possibilitat en concret, o inconcreta que pot succeir... el que veritablement pot asserenar-nos.

I el ser amos del nostre destí. Això sempre.

Així que prou mentides. Això mai més.



PD: Goita com s'ho fan, les molt putes. Quan Massagué rebi el premi Nobel espero que també li facin boicot per català. Com a teràpia eugenèsica contra l'estupidesa i la xenofòbia ho dic, bàsicament.