08 Apr 2016
La intel.ligència -la ciència fins i tot, que créiem incorruptible- ha passat a ser un servei més -de compra i venda (que cantaven Los Chichos), també de regal- al servei del capital.

El més aberrant i pornogràfic és que molts i moltes es prostitueixen gratis.

A priori. En perspectiva. Porsiaca. No és que s'autocensurin, que ho fan; sinó que aplaudeixen ostensiblement fins i tot, amb els braços oberts, i són els primers entusiastes d'allò radical, essencialment contrari als seus propis principis -oh, i com els agrada bandir-los amb aquella superioritat moral!- i de les seves especialitats.

Oh els experts! Especialistes, fal·làcia d'autoritat, i usuaris avançats de la manipulació, l'encobriment, la falsificació, l'ocultació, la hipèrbole i la mentida.

I evidentment són els més preparats per poder-ho fer 'bé', crear un discurs amb aparença de saviesa, prefabricat a mida tant d'uns resultats determinats (que no tenen perquè coincidir amb la seva opinió) com del públic a convéncer o engatussar.

El pitjor oxímoron amb que ens podríem trobar. Sicaris del millor postor, si total tot és relatiu, perquè no puc estar del cantó d'allò que més productiu i beneficiós em resulti?, menys comprometedor sia?, menys esforç em demani?, més acompanyat estigui?

Recolzar un argument amb títols, per favor, s'hauria de poder defensar sol, si realment ho fos.

La credibilitat no es guanya pas amb màsters i carreres, sinó amb compromís; compromís amb l'honestedat, la congruència, la coherència.

Ja que la veritat al cap i a la fi és un prejudici, que deia Gadamer, millor escollim aquella que menys ens perjudiqui, comprometi, posi en joc, ens obligui a mullar-nos, arremangar-nos, a tacar-nos. Construïm un discurs pret-a-porter, a mida de qui convingui. Partim de les conclusions, a priori, i elaborem l'estudi posterior que les demostri, que per això ens paguen. O esperem que ho fem, cobrar pels serveis prestats.

No necessiten hipòtesis, si ja tenen una tesi. No expressen opinions, les dicten, publiciten, proclamen. No col·laboren, sinó destrueixen, desqualifiquen, insulten... per començar i per acabar a la pròpia intel-ligència, mètode científic, esperit crític... No hi ha debat possible, perquè la finalitat no és contrastar, sinó imposar-se sobre l'altre. Guanyar, no tenir la raó.

Venuts. Putes barates.

No és la ignorància l'atrevida. Ara ho és la pròpia intel·ligència, el saber, el coneixement, els docents i experts, els intel·lectuals i la Universitat.

I això és molt covard.

Almenys la barbàrie no és hipòcrita.




Los investigadores Jennifer Chubb (Universidad de York) y Richard Watermeyer (Universidad de Bath) describen una serie de contradicciones en el seno de las universidades, cuyo núcleo está instigado por un cambio que lleva a los profesores a orientarse cada vez más hacia la captación de fondos, hacia la consecución de impacto en sus investigaciones y hacia un mayor rendimiento. Esa presión por obtener resultados que no están en su mano les lleva a comprometer o sacrificar su integridad en un intento de asegurarse ventajas profesionales. La consecuencia última es la utilización ambigua o el abandono de los códigos tradicionales de conducta, aquellos que tenían como horizonte el universalismo, la ausencia de intereses, el escepticismo y la defensa de la crítica y la verdad objetiva, y a sustituirlos por el pragmatismo profesional, la mercantilización y las prácticas rentables.

"El mal de la universidad (y del periodismo, la ingeniería y demás profesiones)