-
-
00#cites
El que és pitjor és que et preguntes com trobaràs prou forces l'endemà per continuar fent allò que feies la vigília i de fa ja tant de temps, on trobaràs la força per a aquelles gestions imbècils, aquells mil projectes que no porten enlloc, aquelles temptatives per sortir de l'aclaparadora necessitat, temptatives que sempre avorten, i totes per acabar convencent-se una vegada més que el destí és inexorable, que cal tornar a caure a baix de tot de la muralla, cada nit, sota l'angúnia de l'endemà, sempre més precari, més sòrdidLouis-Ferdinand Céline
La desordenada codicia de los bienes ajenos
76#crítica
Potser EL llibre maleït de la literatura castellana. Tres edicions d'uns pocs centenars de volums en més de tres segles, spanish inquisition, censorship, el desproporcionat, "altruista" i innecessari bon gust de la crítica moralista i benpensant... Sovint es titlla a La desordenada codicia de los bienes ajenos (1619, Carlos García, poc se'n sap, probable pseudònim) com a novel·la picaresca, quan està més a prop de Genet, Bierce, Lautréamont o De Quincey que d'aquesta.
Ara l'he recuperat (que no sostret, això qui no el va retornar fent honor al títol del llibre) i rellegit. Puta meravella.
