versió original
Diario de un hombre decepcionado09 Jan 2019
Diario de un hombre decepcionado
77#crítica

Volia ser un gran naturalista, però acabà essent entomòleg especialista en polls. WNP Barbellion (pseudònim) inicià l'extraordinari i singular Diario de un hombre decepcionado als 13 anys com un llibre d'anotacions d'història natural, que anirà convertint-se (i en som espectadors) en un commovedor examen introspectiu, sincer i despietat de si mateix, d'observació (deformació professional i pròpia naturalesa), vivisecció i disecció (literal i en tots els sentits) lúcida, quirúrgica, enginyosa i crítica de si, de l'ésser i éssers del món que l'envolta (de la mateixa forma que la -seua puta- vida llueix per a ell a la penombra d'una cova de muricecs), i una crònica de la seua profonda decepció, infortuni, fatalitat; i malaltia, amb "un cos encadenat a mi com un pes mort", l'esclerosi (que li fou amagada per la família i descobrí casualment mesos abans de la seua mort). Fins erigir-se -el diari- en la seua raó de ser. De continuar sent-hi, malgrat tot. I doncs, morí als 30 anys als pocs mesos de la seua publicació.

Una excepcionalment bella i descarnada, farcida d'ironia i humor, duresa i tendresa, una exquisida i terrible meravella. "Si som cucs, almenys siguem cucs sincers".



Per alfred@sincomentarios.net



Avís legal
Top